Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!anirem lluny sense recançad’allò que haurem deixat aquí.Anirem lluny sense recança-i serem dues, serem tres.Veniu, veniu, a la nostra barca,les veles altes, el cel obert.Hi haurà rems per a tots els braços-i serem quatre, serem cinc!-i els nostres ulls, estels esparsos,oblidaran tots els confins.Partim pel març amb la ventada,i amb núvols de cor trasbalsat.Sí, serem vint, serem quaranta,amb la lluna per estendard.Bruixes d’ahir, bruixes del dia,ens trobarem a plena mar.Arreu s’escamparà la vidacom una dansa vegetal.Dins la pell de l’ona saladaserem cinc-centes, serem mil.Perdrem el compte a la tombada.Juntes farem nostra la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada